Qui sóc?

Egarenc de naixement, l’any 1964. En casar-me amb la Sara l’any 1992, i per temes de feina, ens vàrem traslladar a viure a Osona i ens instal·làrem definitivament a Manlleu el 1994.

Amant dels meus, de la vida i de l’entorn on visc, sempre he estat una persona amb inquietuds culturals i interessat en aprendre i entendre tot allò pel que sento curiositat.


Interessos


La lectura, sobre tot novel·la històrica i últimament llibres sobre fotografia. Ex. «Un pont sobre el Drina» d’Ivo Andric.
La música, m’encanta el blues i el texas-blues, però escolto de tot. Ara la tinc abandonada, però m’encantava tocar la guitarra. Ex. Stevie Ray Vaughan.
Viatjar, sempre intento llegir alguna cosa de la història d’allà on vaig i tinc una gran curiositat amb la gent, la seva forma de viure, el que solen menjar... per mi una visita obligada és els mercats de les ciutats on vaig, la imatge de les parades, els colors, les olors (llàstima que no ho pots plasmar i endur-t'ho a casa) , el tràfec de la gent, l’idioma que no entens...
Geocaching, una activitat que et fa moure i visitar moltíssims llocs basada en la geolocalització, és imprescindible un GPS (amb mòbil ja es fa) i es tracta de descobrir «tresors» (el més normal és un paper on has de registrar que has estat allà) que altra gent ha amagat i camuflat (hi ha verdaderes filigranes de camuflatge!). Han penjat les coordenades a la web, un cop descobert, ho has de registrar a la mateixa.

I, com no, la fotografia.


Per què la fotografia?

Per a mi la fotografia sempre ha estat imprescindible i un referent per veure què visitaré, «més val una imatge que mil paraules». Constantment estem mirant fotos i sempre ens detenim uns segons a mirar aquella que diem, «ostres que maca».
Tinc centenars d’imatges guardades i arxivades, sempre he fet fotos de tot, fins que al 2015 vaig anar a Oporto i tot passejant vaig veure, a sobre d’un pont, desenes de persones mirant un mateix punt, i armades amb supercàmeres, trípodes i diferents artefactes per fer fotos. Vaig trobar un racó i quan per fi l’escena prenia forma, una espectacular posta de sol, vaig tenir la necessitat de fotografiar aquella bellesa i poder-la mostrar a la gent.
Quan vàrem arribar a l’hotel vaig voler buscar imatges d’aquella posta, em vaig adonar que encara estava molt lluny d’allò que veia en pantalla, però quines imatges! Aquell va ser EL moment.
A partir d’aquell dia pretenia fotografia-ho tot amb un altre tarannà i buscant certa intenció, la veritat és que vaig arribar a casa amb 800 fotos fetes en tres dies i ara totes estan arxivades com a record i amb l’etiqueta «Oporto 2015», però em va crear un buit i una inquietud que havia de resoldre.
Ara tinc la necessitat de crear imatges especials, d’explicar històries amb elles, de poder treure bellesa d'allà on ningú s'hi fixa, de crear i de poder, o al menys intentar-ho, plasmar allò que entra pels meus ulls i dir:

«Així ho veig jo»


Inicis

Als finals de l’any 2015 em vaig comprar la meva primera càmera reflex, una Nikon D3200, i va ser el meu inici en la fotografia, els resultats continuaven estant molt lluny del que jo volia i, per tant, em va passar pel cap la idea de formar-me en allò que tant m’agrada.
Una mica de mandra em feia, «on vas tu amb 51 anys», però ho vaig fer, el meu primer curs: Iniciació a la fotografia, impartit per en Xevi Vilaregut.
De cop i volta tot va canviar i això començava a prendre cos, les imatges ja m’agradaven!!!
Necessitava aprendre més, més cursos: amb en Jordi Cabanas, David Fajula, repetir amb en Xevi i descobrir Lightroom (quin descobriment!). També he fet un bon grapat de diferents tallers: Creativitat, Macro, Il·luminació, Retrat i altres que ara no recordo, tutorials per Internet, llibres, i no em canso.
I ara, també, estic associat al Grup Fotogràfic Manlleu.

«f/8 i ser-hi!»


La web

Em sorgí un altra inquietud, i la necessitat de mostrar el meu treball, com un músic, com un pintor, com un escriptor, de fet per això ho faig.
D’aquí, doncs, de tenir la curiositat de saber com funcionen les xarxes i començar a mostrar les meves creacions a Facebook, Instagram, Twiter, Flicker, 500px, BuenaFotoPro, Pinterest...
Mols llocs però, encara no m’omplen. Què em falta? Què em passa?
Un altra inquietud, un altra necessitat. Vull veure el meu treball en un espai sense haver de compartir-ho amb altra gent que penja milers d’imatges diàriament. Però, a més, vull que tot aquell esforç que faig per intentar fer una feina de qualitat, amb hores preparant, passar fred, hores caminant i revelant davant l’ordinador, es puguin veure amb tota la seva plenitud i fins a l’últim detall.
D’aquí la meva modesta web.

Sóc només un aficionat a la fotografia, d’una edat, sé que la meva web no arribarà (o si) a gaire gent, però estic molt orgullós que tot el que veieu ho he fet amb gran esforç i moltes hores de dedicació i, si a més, us agrada alguna foto, seré l’home més feliç del món.

I com diu Ansel Adams:

«No tomas una foto, la haces»

Salvador Fernández Matalí

Manlleu Juliol de 2018
Back to Top